Els familiars propers de persones amb malaltia d’Alzheimer són dues vegades més propensos que els que no tenen una història familiar a desenvolupar l’acumulació silenciosa de plaques cerebrals associades amb la patologia, segons investigadors del Centre Mèdic de la Universitat de Duke, en Durham (Estats Units).

El seu estudi, publicat en l’edició ‘online’ d’aquest dimecres de ‘Plos One’, confirma els resultats anteriors d’una coneguda variació genètica que augmenta el risc de patir Alzheimer i planteja noves preguntes sobre altres factors genètics implicats en la patologia que encara no s’han identificat.

S’estima que 25 milions de persones a tot el món tenen malaltia d’Alzheimer, un nombre que s’espera que es tripliqui per a l’any 2050, i més del 95 per cent d’aquests individus tenen la patologia d’inici tardà, que ocorre generalment després dels 65 anys. La recerca ha demostrat que la malaltia d’Alzheimer comença anys o dècades abans que es diagnostiqui, amb canvis en el cervell mesurables a través d’una varietat de proves.

La història familiar és un factor de risc i predictor de la malaltia d’aparició tardana i els estudis suggereixen un període de dos a quatre vegades major el risc d’Alzheimer en persones amb una mare, un pare, un germà o germana que la desenvolupen. Aquests parents de primer grau comparteixen aproximadament el 50 per cent dels seus gens amb un altre membre de la seva família.

Variacions genètiques comunes, incloent canvis en el gen APOE, representen al voltant del 50 per cent de la heretabilitat de la malaltia d’Alzheimer, però les arrels genètiques de la patologia es troben encara sense explicació.