Els Defensors del Poble han denunciat els problemes que actualment tenen els discapacitats, malalts mentals, menors i immigrants en situació irregular en els serveis d’urgències hospitalàries, tal com queda recollit en l’estudi ‘Les urgències hospitalàries en el Sistema Nacional de Salut: drets i garanties dels pacients’. L’estudi ha estat elaborat conjuntament per les institucions espanyoles de defensors del poble: Defensor del Poble; Defensor del Poble Andalús; Síndic de Greuges de Catalunya; Valedor do Pobo (Galícia); Diputat del Comú (Canàries); Ararteko (País Basc); El Justícia d’Aragó; Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana; Procurador del Comú de Castella i Lleó i Defensor del Poble de Navarra.

Abans d’aprofundir en els pacients, l’informe critica que segueixi sense estar reconeguda l’especialitat mèdica d’Urgències i Emergències perquè, al seu judici, perjudica l’atenció que reben els pacients i fa que aquests professionals no tinguin delimitat l’abast de les seves competències clíniques.

A més, prossegueix, fa que els metges residents hagin d’assumir un grau “excessiu” de responsabilitat en l’activitat assistencial d’aquests serveis. De la mateixa manera, l’estudi assenyala que la formació dels experts sanitaris sobre els aspectes ètics relacionats amb la voluntat de les persones és “insuficient” ja que, tal com avisa, el consentiment del pacient no sempre està precedit de la informació “adequada” perquè aquest pugui adoptar “lliurement” una decisió sobre un procediment terapèutic o diagnòstic.

A tot això se suma, segons mostra el treball, “l’alt contingut tècnic” d’alguns models per a la prestació de consentiment informat, la qual cosa fa que l’atenció a persones discapacitades es ressenti. En aquest sentit, la Defensora del Poble destaca la necessitat de realitzar documents específics per la prestació del consentiment adaptats a les necessitats “especials” de cadascun dels col·lectius.

Així mateix, subratlla la importància que els mètodes implantats en “bona part” als serveis d’urgències hospitalàries incloguin, en el cas dels pacients pediàtrics, persones grans, malalts mentals o discapacitats informació “no estrictament clínica” que ajudi a la “millor” assistència a aquests usuaris.

Referent a això, l’informe adverteix que l’atenció a aquests pacients a les àrees d’Urgències requereix professionals formats de manera “específica” en el tracte i en els requeriments assistencials de cadascun d’ells. “Les persones amb discapacitat, especialment els afectats per discapacitats sensorials, veuen freqüentment limitada la seva capacitat d’interlocució en aquests serveis, per la manca de mitjans adequats de comunicació. També, persisteixen manques significatives sobre accessibilitat i disponibilitat de material adaptat”, postil·la.

En el cas de les persones grans, a l’estudi s’advoca per millorar la coordinació entre els serveis d’urgències hospitalàries i els serveis extrahospitalaris per evitar la “innecessària” polimedicació, i destaca la necessitat d’imposar la identificació prèvia de les necessitats d’aquestes persones per gestionar la seva atenció sanitària en els nivells “més propers al seu entorn”.